XIMO I PEPET – FOTO D’EQUIP

EDGAR ALLAN POE

Ningú tustarà la porta,
ningú trencarà el silenci
en plena nit.
Cap corb vagarà
pels contrallums pintats per la lluna
sobre les acàcies en flor.
Ni l’òliba gosarà
sortir a anunciar la mort
als qui se la creuen,
als qui no saben
si són vius o morts
i temen ser sepultats
posseint la vida.
Ningú dels qui creuen coneixe’s
saben la delicada combinació d’elements
que ha de dictar el misteriós destí.
Ningú ni res deturarà
el llarg lament granític
dels que els fa nosa l’amor.
Ningú ni res seguirà
el rastre sinistre
de la fortor de vi
dels qui s’hi lliuren en generosa ofrena
per fer més lleu el tall de la destral,
davant la mirada incisiva
del propi gat negre.
Ningú, res. Res ni ningú
més enllà d’un toc gèlid
enmig de la solitud.

Nati Soler Alcaide