EL COLUMNISTA, DE JOSEP IGUAL

Es dispara el radiodespertador. Una veu greu repassa les notícies de les darreres hores. Algunes les coneix. Els titulars i la redacció són els mateixos que els del butlletí de les dues de la matinada, quan va acabar de llegir i va apagar el llum.

S’afaita. Fa bona cara. Ara, al transistor de la cambra de bany arrenca una balada d’Elton John que li agrada. La xiula amb els llavis poc badats, per no tallar-se. Són quarts de nou. A fora, el dia és grisenc i els serveis metereológics han anunciat boires i han recomanat més precaució a les carreteres. No li agraden gens els dijous grisos.

Quan ha acabat del bany li planten un cafè fort a la taulera de la cuina. Li fa un petó a la dona i apareix la gata, tot estirant-se, desentumint-se.

És alt. Té els cabells negres. Ha complit els quaranta-dos i s’ha estabilitzat professionalment. De fa tres anys que dirigeix el suplement dominical del meriòdic més llegit de la ciutat. Ha apostat pels bons reportatges internacionals i les entrevistes poc convencionals; els col·laboradors són excel·lents. Ha deixat la seva empremta en el producte (amb renovada maqueta, neta i funcional), sense que aparentment es noti gaire.

A la Marta, la rossa encara mig ensonyada que li ha servit el cafè i li ha fet un petó de bon dia, la va conèixer fa cinc anys en un pub, després de divorciar-se d’una primera esposa que es va tornar, al seu parer, molt mesquina i vulgar. La Marta treballa en una de les millors agències publicitàries del país.

A més de dirigir el suplement, els dijous posa una de les columnes més llegides i temudes en la darrera pàgina del periòdic. Políticament, va anar lliscant lentament d’un arravatat marxisme juvenil a un convençut socialisme democràtic. La prosa amenai una fina ironia li han valgut molts elogis i fins algun guardó gremial.

Avui, però, no és dijous, tot i que ja té ben pensada la columna per lliurar el dimecres, només li caldrà redactar-la. Avui és dilluns i es dirigeix des de la seva residència, a vint quilòmetres del nucli urbà, fins a la redacció del periòdic.

A la ràdio del cotxe apareixen més previsions metereològiques, la boira anunciada i aparellats els consells de prudència sobre les previsions del trànsit. Comença una tertúlia amb un economista, un escriptor i una dissenyadora de moda. Els coneix a tots tres. Sap del peu que van coixos, i fins algun secret sucós, cosa que el fa somriure davant el to severeament moral d’alguna opinió.

El posen de mal humor els dies grisos, amb una llum que no li permet acabar de despertar tots els reflexos del cos.

Quan falten deu quilòmetres per entrar a l’accés nord de la ciutat, l’anunciada boira fa acte de presència. Encén els pilots grocs, redueix la velocitat i s’endinsa en un núvol espès. No es veu gaire cosa. S’embafen els vidres i només endevina els pilots vermells del vehicle del davant.

Circula gairebé aturat. Perd de vista, un segon més tard, els pilots vermells del vehicle del davant. Pel retrovisor només veu la gadda densa del núvol de boira.

Finalment es desfè el núvol per la banda del davant i es queda perplex en veure que és enmig d’un carrer d’una ciutat caòtica, tot esperant que un semàfor es posi en verd. Procura no perdre la calma. Troba un forat i aparca el cotxe. Intenta telefonar des del mòbil, però no té cobertura. S’adona que totes les retolacions són escrites en anglès. Entra en una cafeteria. Intenta encaixar i racionalitzar l’episodi estrany. Prova novament de telefonar a la redacció i a la dona. Hi ha una molesta remor crepitant a l’auricular, i ni al periòdic ni a casa no li responen.

Demana aigua en anglès a un cambrer jove que l’atén. La parròquia de la cafeteria és homologable a la de la seva ciutat, però en la indumentària i els pentinats li sembla advertir certs trets singulars.

Procura no perdre la calma.

N’havia sentit a parlar, d’aquells fenòmens. En deien teletransportacions o quelcom semblant. Hi havia històries de vaixells de la segona guerra mundial que havien estat com engolits per un banc de boira i havien aparegut a milers de milles d’on navegaven en el moment de topar-hi. Fins i tot s’havia parlat i escrit d’experiments científics explorant aquests incidents. Però ell era molt escèptic, amb aquests històries del repertori mig esotèric de les publicacions. Aquesta mena de temes no els consentia al seu suplement.

Només perd la calma, i li roda el cap, en comprovar, tot escrutant un calendari publicitari del local, que és penjat tocant de les ampolles  de licors -i en repassar ansión la data del periòdic de l’establiment- , que no només ha estat desplaçat molts quilòmetres de la seva rutina diària, sinó que en realitat tot apunta que han passat vuit anys.

Josep Igual Febrer publicat a No és el que sembla (2010:21) Cossetàni Edicions

 

 

EL COLUMNISTA A AMPOSTA RADIO

Ahir al matí vam conversar amb Jordi Galo. En Construcció d’Amposta Ràdio ens va obrir les seves portes i micròfons una vegada més (com ja fèu amb els Videoglífics i Un Cos a la Biblioteca) i ens permet explicar què és El Columnista, com ha anat la filmació, poder agraïr la col·laboració de tota la gent que ens ha ajudat i, el més important, anunciar que el proper dissabte 20/10 a les 17:00 es farà l’estrena a la Biblioteca d’Amposta. Gràcies, Jordi!

Aquí us deixem l’enllaç per si ho voleu escoltar …

 

ANUNCI EL COLUMNISTA

Ja falta menys per a l’estrena de EL COLUMNISTA que serà el proper dissabte 20 d’octubre a les 17:00 a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó d’Amposta, dins de les VII Jornades de Lletres Ebrenques … mentres esperem us deixem amb el vídeo-anunci … 

MINI-MOSTRA CREA A LA MILIANA

Sí, amics i amigues  -després de la preparació, el rodatge i l’edició- El Columnista ja està enllestit i a punt per a ser compartit… i com que a La Miliana ha estat on hem fet bona part del rodatge i els seus veïns/es ens han ajudat tant hem cregut adequat fer el tancament en aquesta mini-població.

El proper diumenge 07 d’octubre a les 19:00 a La Miliana (cliqueu per a veure ubicació) oferirem una mini-mostra de CREA per a acompanyar la pre-estrena de El Columnista, el nostre nou curt basat en un conte de Josep Igual.

En aquesta sessió farem un repàs dels nostres anteriors treballs: els 10 Videoglífics, el Lipdub ‘Santa Bàrbara i la seva gent’, Un Cos a la Biblioteca i … El Columnista.

Ens voleu acompanyar? Ens trobem a La Miliana!

EL COLUMNISTA, ENLLESTIT! GRACIES, EQUIP!

Aquí està l’equip que ha fet possible El Columnista, un equip petit.. mini … com acostumen a ser les ‘coses‘ a CREA; sabent que en el pot petit està la bona confitura!. Un equip reduit però amb unes ganes immenses de fer, de crear; un equip entusiasmat en tirar endavant projectes que ens il·lusionen. SI ES QUE SOM FANTÀSTICS!!!

Sense aquestes 4 persones El Columnista no existiria, però no hem estat sols, altres ens han ajudat, compartint amb nosaltres el seu temps, les seves ganes… MOLTES GRACIES A:

Joana Serret Fabra, Amadeo Mor Lorente, Maria Luz Perez Villarmín, Manel Ramon Ferré, Montse Parrot Magriñá, Litus Tomás Homedes, Tomás Ginestra Villar, Jordi Galo Baranco, Jordi Ruiz Puig, Ángel Marín Torres, Marc Poy Ferrer, Mª Carmen Cucala Forcadell, Rafel Garcia Juan, Guillem González Casals, Maria Eulalia Vilaroy Alcon, Família Comuñas-Serrano, Pau Bertomeu  Faus, Família Miró-Roca, Juanmi Reverter Gil, Provi Sanchez Carles, Albert Castelló González, Joaquim Ferré Vidal, Rut Vallés Andreu, Eladio Juan Melgar, Julieth Camargo Morales, Saray Igual Camargo, els veïns i veïnes de La Miliana … i a Josep Igual per escriure un conte tan inspirador.

SENSE VOSALTRES, NO HAGUÉS ESTAT POSSIBLE !

 

EDITANT EL COLUMNISTA

Aprofitant la cuina com a metàfora… podem dir que El Columnista s’esta coent. Hem afegit els ingredients, hem  escrit la recepta i es tracta de coure-ho tot plegat fins arribar a aquell punt de cocció adequat.

Aquí ens teniu, mirant i remirant les imatges, ajustant temps, arrodonint puntes… i afegint sal i pebre! D’això se’n diu editar! Ben aviat us servirem el plat acabat.

Ja falta menys!!

CREA A LA QUINZENA ARTISTICA’12

CREA fa 3 anys que participa en la Quinzena Artística que es realitza a Sant Carles de la Ràpita organitzada per la secció cultural SCRAC (Sant Carles de la Ràpita Art Contemporani) de l’associació socio-cultural Tornai. Aquest any la cita és del 15 al 30 de setembre; 24 espais d’aquesta població (bars, restaurants, botigues…) oferiran obres artístiques (fotografia, pintura, escultura…) dels diferents artistes participants. En total, 134 exposicions individuals, 8 col·lectives … 256 autors/es.

Aquest any, CREA torna a tenir un lloc en la inauguració que tindrà lloc el dissabte 15 a les 19:00 al Centre Cultural el Maset de Sant Carles de la Ràpita. Hi projectarem Un Cos a la Biblioteca + Desenllaç teatral a la Biblioteca. La inauguració comptarà amb la projecció d’altres curtmetratges, vídeo art, música de Fibla DJ i amenització de Dh Agency & Company.

Us hi esperem!!

 

RADIO I TV PER A EL COLUMNISTA

En El Columnista els mitjans de comunicació tenen molt de pes en la història. La ràdio, la televisió i, sobretot, la premsa quasibé són un personatge més. Hem rebut la col·laboració d’Amposta Ràdio i Canal TE per oferir-nos la seva professionalitat.

Gràcies a Manel Ramon, Montse Parrot, Litus Tomàs, Tomàs Ginestra, Jordi Galo i Jordi Ruiz

 

MOSAIC DE LOCALITZACIONS: ‘EL COLUMNISTA’

Ja estem a portes de rodatge! La setmana vinent sonaran claquetes! Però abans d’arribar a aquest punt hem de passejar-nos per tota la comarca per a poder trobar aquelles localitzacions que més encaixen en la història que us volem explicar… aquest és un dels reptes del projecte: 6 localitzacions diferents ofereixen l’espai per a El Columnista.

EMBOIRATS EN UN NOU PROJECTE

Ja tornem a estar en marxa!!!

CREA ja està immersa en un nou projecte: l’adaptació en un curtmetratge del conte de Josep Igual El Columnista, inclòs en el seu recull de contes No és el que sembla (de Cossetània edicions)… un conte en el que la boira té un paper decissiu.
Tenim enllestit el guió, el càsting i anem cercant localitzacions… tot dirigit cap a la filmació que, suposem, podrem realitzar entre agost i setembre.
_

Desitgeu-nos sort! Estem emboirats/des…