US PRESENTEM: CREA teatre

CREA teatre

Avui us presentem un projecte nou: CREA Teatre !!!!!

Ja fa mesos que estem engegant un nou projecte, un projecte que es va coent a foc lent; preparar una obra de teatre així ho demana: llegir, re-llegir, interpretar, torna a llegir, definir personatges, llegir més, buscar intencions en el text i assajar, assajar i assajar sense parar. Tirar endavant una obra de teatre no és feina fàcil, però com que a CREA ens agraden els reptes… cap allà que anem!

De moment, permeteu-nos no desvetllar el títol de l’obra, ja tindrem temps. Avui us volem avançar els noms d’aquells/es que s’han pujat al carro teatral, ja els coneixeu: Maria Joan, Pere Montañana, Núria España, David Comuñas, Carles González, Xavier Miró i Tiffani Guarch com a directora.

Si és que no parem!

Us anirem informant!

ASSAIG CREA-TEATRE (1)

 

EL COLUMNISTA A TENS UN RACO DALT DEL MON (CANAL 21)

Tens un raco dalt del mon

El nostre amic Jesús M. Tibau (escriptor i ‘cuentista’) ens ha convidat al seu programa de televisió: Tens un racó dalt del món del Canal 21 per a parlar de El Columnista i de CREA. Hi assistirem David Comuñas i Xavier Miró de la maneta de l’escriptor del conte que hem adaptat: Josep Igual (un altre escriptor, ‘cuentista’ i cantautor).

Avui l’enregistrem i ben aviat el podreu veure… us matindrem informats/des!.

Gràcies per convidar-nos, Jesús !!!

EL COLUMNISTA

CREA EN LES NOTES D’UN DIETARI DE JOSEP IGUAL

El sr. Josep Igual, que va escriure el conte de El Columnista (inclòs a No és el que sembla) ens ha acompanyat en tot el procés creatiu del nostre curtmetratge. No podia ser d’una altra manera, al pare de la criatura el volíem al nostre costat. I en el dietari que manté en el seu blog –Plancton– ha anat explicant la relació que CREA manté amb ell. Des del primer dia, que li vam demanar permís per adaptar un conte seu; fins als comentaris que el curt ha provocat després de l’estrena… aquí us deixem les notes sobre CREA de Josep Igual.

Gràcies per la teva complicitat, Josep!

10/06/12: Al vespre, arriba una altra proposta. Un grup ebrenc – Crea-, que fa curts i accions teatrals vol fer-ne una versió filmada del conte “El columnista”, inclòs a “No és el que sembla”, i un dels caps visibles vol comentar la jugada amb mi per al guió. Veritablement han triat la complexitat, tenint en compte els mitjans amateurs de que disposen, doncs és un història on el personatge principal pateix una alteració espai-temporal greu. No en tinc la menor idea de com poden resoldre el nus – de caire misteriós- del relat. Potser ells en tenen alguna pensada resolutiva, en haver-lo triat.

14/06/12: El mateix programa al vespre, fins a l’hora en que he quedat amb X.M., el cap visible dels manufacturadors de curts, per comentar el que han pensat per al guió sobre el relat “El columnista”. De moment, conten amb una màquina que enlaira fumall per fer la boira on s’endinsa el protagonista. Aprofitant l’avinentesa poden provar de fer-ne un de l’Edgar Allan Poe, la sintaxi boirosa del qual és molt més prestigiada, i amb l’autor no cal discutir cap extrem de guionatge.

15/06/12: Reunit una estona, ahir al vespre, amb X., del grup Crea, que fan curtmetratges. Una cervesa sense tralla en un establiment al qual li han posat nom com de “sex-shop”, però que és agradable i ben posat. Em feu preguntes sobre “El columnista”, el relat inclòs a “No és el que sembla”. Un parell d’hores abans em va tocar rellegir-me’l. Recordava l’atmosfera més o menys, però no els detalls del conte. Ja vorem què en pot resultar. Com sempre, en aquestes aventures no professionalitzades, els mitjans són limitats i l’empenta il·lusionada de talla gran.

14/07/12: Ahir, trobada amb X.M., del grup Crea, per mirar el guió que han fet del conte “El columnista”, inclòs a “No és el que sembla”. Han afegit ganxos narratius per concretar passatges que al text es resolen amb vaporositats deliberadament inconcretes. Crec que els quedarà bé. X. és un lector voraç. Li presto uns títols de Hrabal que crec que apreciarà. Parlem d’altres contistes i dels recursos i estètiques de les ficcions. També, de la confusió i emprenyada d’alguns escriptors que no se’n fan el càrrec de les podades que necessita fer una adaptació filmada. La setmana vinent, abans d’acollir-nos a les benignitats d’Horta, ens trobarem amb tot el grup en una nova tempesta d’aportacions. De moment, el personatge principal, que en paper no té nom, ha calgut batejar-lo com a Sebastià Bruguera. En el nom de pila que he pensat – i els ha paregut bé- hi ha un doble homenatge a l’Arbó i al meu avi mariner. El cognom ens porta a llinatges poderosos, que és d’on surt el personatge del conte. Amb aquestes aventures ens entretenim, mentre les estructures culturals del país entomen amenaces de mort. Es comprèn que no ens dóna la gana de rendir-nos, i menys per decret.

02/10/12: Els xicots del grup Crea han enllestit el muntatge final del curt sobre el relat “El columnista”. El dia set hi haurà una pre-estrena per als implicats en l’aventura. Un grapat de gent jove em va revifant materials variats i acompanyant-me amb carícia frescal des de diversos llenguatges creatius. És una de les bones sensacions que ens alleugen angoixes i foscors. Ja ens mirarem com ha quedat la versió filmada del conte. Quan el vaig fer tenia les vaporoses atmosferes de Poe al cap per embolcallar la tènue trama. En el paper el llenguatge ho subjecta tot, i això ha de ser difícil de traslladar a imatges i interpretacions actorals, i més amb els limitats mitjans que es tenen en aquestos negociats no professionals. El que hagen fet, bé estarà. Davant aquestes coses, l’autor es bo que es faça el pòstum i no emprenye massa. Com és lògic en un text tan impressionista han hagut d’afegir ferros de trama a la història. Un, content i agraït, no cal dir-ho. I galvanitzat de les energies que m’encomanen aquests entusiastes culs inquiets.

05/10/12: Els del grup Crea han muntat la pre-estrena del curt sobre el relat “El columnista” al llogarret de La Miliana ( depenent d’Ulldecona) coincidint amb el futbol de l’enèsim Barça-Madrid. Han emprat La Miliana com a paisatge pel desenllaç del relat filmat. Cal suposar que el del futbol i els consumidors de curts no és el mateix públic, d’entrada. Volen que diga unes paraules sobre l’adaptació que han fet del conte inclòs a “No és el que sembla”. S’han basat en el nucli del text, però han afegit la seua en més d’un fragment i fan més concreta i solar una història que en el paper és més oberta i gòtica. Filmat, l’entrellat de “El columnista” pareix encara més una broma còsmica que en el text. Res a dir, per descomptat. Predicarem a La Miliana després de la projecció, i potser encara enganxarem un tros de la segona part de la batalla política que també sempre és un Barça-Madrid, pel molt que ho vulguen dissimular els predicadors periodístics de l’esport. Enguany, no cal dir-ho, amb les aspiracions d’emancipada de Catalunya, les tensions seran més accentuades. A l’escut, els de Chamartín porten el moradenc del penó de Castella, i els de Vilanova les quatre barres. La topada sense armes. Qui ho nega fa trampa.

20/10/12: Uns minuts després de les cinc s’estrena el curt sobre el meu conte “El columnista”, i després fem la taula sobre el relat breu, un tema relliscós que admet poques teoritzacions concloents.

22/10/12: Els del grup Crea han penjat el text de “El columnista”, i anuncien per demà el curt resultant de la seua versió. L’estrena va collir, em diuen, opinions de tot pelatge, com ja sol passar.

25/10/12: El curt dels Crea sobre “El columnista” fa via per pilars virtuals. Hi ha visionants que en fan lectures sorprenents. Un d’ells diu que la història admet lectures de política alta –o geopolítica-; que la desaparició del personatge central no és casual, sinó intencionada: que el fan desaparèixer, vaja. Ni el guió del grup Crea, ni el text meu apunten en aqueixa direcció, d’entrada, però el visionant enllaça detalls laterals, i la veritat és que no li falta lògica en la seua recreació. Diria que el curt guanya potència amb les pantalles reduïdes dels ordinadors personals. Pareix que el mitjà, agraït a les píndoles concentrades, embolcalla millor el relat filmat. Pot ser que, en part ens embarquem en aquestes aventures ruïnoses per aqueix retorn recreat dels receptors, per la sorpresa d’una lectura inesperada que s’ha quallat sense ni adornar-nos-en, quan perseguíem altres efectes narratius.

EL COLUMNISTA, DE JOSEP IGUAL

Es dispara el radiodespertador. Una veu greu repassa les notícies de les darreres hores. Algunes les coneix. Els titulars i la redacció són els mateixos que els del butlletí de les dues de la matinada, quan va acabar de llegir i va apagar el llum.

S’afaita. Fa bona cara. Ara, al transistor de la cambra de bany arrenca una balada d’Elton John que li agrada. La xiula amb els llavis poc badats, per no tallar-se. Són quarts de nou. A fora, el dia és grisenc i els serveis metereológics han anunciat boires i han recomanat més precaució a les carreteres. No li agraden gens els dijous grisos.

Quan ha acabat del bany li planten un cafè fort a la taulera de la cuina. Li fa un petó a la dona i apareix la gata, tot estirant-se, desentumint-se.

És alt. Té els cabells negres. Ha complit els quaranta-dos i s’ha estabilitzat professionalment. De fa tres anys que dirigeix el suplement dominical del meriòdic més llegit de la ciutat. Ha apostat pels bons reportatges internacionals i les entrevistes poc convencionals; els col·laboradors són excel·lents. Ha deixat la seva empremta en el producte (amb renovada maqueta, neta i funcional), sense que aparentment es noti gaire.

A la Marta, la rossa encara mig ensonyada que li ha servit el cafè i li ha fet un petó de bon dia, la va conèixer fa cinc anys en un pub, després de divorciar-se d’una primera esposa que es va tornar, al seu parer, molt mesquina i vulgar. La Marta treballa en una de les millors agències publicitàries del país.

A més de dirigir el suplement, els dijous posa una de les columnes més llegides i temudes en la darrera pàgina del periòdic. Políticament, va anar lliscant lentament d’un arravatat marxisme juvenil a un convençut socialisme democràtic. La prosa amenai una fina ironia li han valgut molts elogis i fins algun guardó gremial.

Avui, però, no és dijous, tot i que ja té ben pensada la columna per lliurar el dimecres, només li caldrà redactar-la. Avui és dilluns i es dirigeix des de la seva residència, a vint quilòmetres del nucli urbà, fins a la redacció del periòdic.

A la ràdio del cotxe apareixen més previsions metereològiques, la boira anunciada i aparellats els consells de prudència sobre les previsions del trànsit. Comença una tertúlia amb un economista, un escriptor i una dissenyadora de moda. Els coneix a tots tres. Sap del peu que van coixos, i fins algun secret sucós, cosa que el fa somriure davant el to severeament moral d’alguna opinió.

El posen de mal humor els dies grisos, amb una llum que no li permet acabar de despertar tots els reflexos del cos.

Quan falten deu quilòmetres per entrar a l’accés nord de la ciutat, l’anunciada boira fa acte de presència. Encén els pilots grocs, redueix la velocitat i s’endinsa en un núvol espès. No es veu gaire cosa. S’embafen els vidres i només endevina els pilots vermells del vehicle del davant.

Circula gairebé aturat. Perd de vista, un segon més tard, els pilots vermells del vehicle del davant. Pel retrovisor només veu la gadda densa del núvol de boira.

Finalment es desfè el núvol per la banda del davant i es queda perplex en veure que és enmig d’un carrer d’una ciutat caòtica, tot esperant que un semàfor es posi en verd. Procura no perdre la calma. Troba un forat i aparca el cotxe. Intenta telefonar des del mòbil, però no té cobertura. S’adona que totes les retolacions són escrites en anglès. Entra en una cafeteria. Intenta encaixar i racionalitzar l’episodi estrany. Prova novament de telefonar a la redacció i a la dona. Hi ha una molesta remor crepitant a l’auricular, i ni al periòdic ni a casa no li responen.

Demana aigua en anglès a un cambrer jove que l’atén. La parròquia de la cafeteria és homologable a la de la seva ciutat, però en la indumentària i els pentinats li sembla advertir certs trets singulars.

Procura no perdre la calma.

N’havia sentit a parlar, d’aquells fenòmens. En deien teletransportacions o quelcom semblant. Hi havia històries de vaixells de la segona guerra mundial que havien estat com engolits per un banc de boira i havien aparegut a milers de milles d’on navegaven en el moment de topar-hi. Fins i tot s’havia parlat i escrit d’experiments científics explorant aquests incidents. Però ell era molt escèptic, amb aquests històries del repertori mig esotèric de les publicacions. Aquesta mena de temes no els consentia al seu suplement.

Només perd la calma, i li roda el cap, en comprovar, tot escrutant un calendari publicitari del local, que és penjat tocant de les ampolles  de licors -i en repassar ansión la data del periòdic de l’establiment- , que no només ha estat desplaçat molts quilòmetres de la seva rutina diària, sinó que en realitat tot apunta que han passat vuit anys.

Josep Igual Febrer publicat a No és el que sembla (2010:21) Cossetàni Edicions

 

 

EL COLUMNISTA A AMPOSTA RADIO

Ahir al matí vam conversar amb Jordi Galo. En Construcció d’Amposta Ràdio ens va obrir les seves portes i micròfons una vegada més (com ja fèu amb els Videoglífics i Un Cos a la Biblioteca) i ens permet explicar què és El Columnista, com ha anat la filmació, poder agraïr la col·laboració de tota la gent que ens ha ajudat i, el més important, anunciar que el proper dissabte 20/10 a les 17:00 es farà l’estrena a la Biblioteca d’Amposta. Gràcies, Jordi!

Aquí us deixem l’enllaç per si ho voleu escoltar …

 

ANUNCI EL COLUMNISTA

Ja falta menys per a l’estrena de EL COLUMNISTA que serà el proper dissabte 20 d’octubre a les 17:00 a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó d’Amposta, dins de les VII Jornades de Lletres Ebrenques … mentres esperem us deixem amb el vídeo-anunci … 

MINI-MOSTRA CREA A LA MILIANA

Sí, amics i amigues  -després de la preparació, el rodatge i l’edició- El Columnista ja està enllestit i a punt per a ser compartit… i com que a La Miliana ha estat on hem fet bona part del rodatge i els seus veïns/es ens han ajudat tant hem cregut adequat fer el tancament en aquesta mini-població.

El proper diumenge 07 d’octubre a les 19:00 a La Miliana (cliqueu per a veure ubicació) oferirem una mini-mostra de CREA per a acompanyar la pre-estrena de El Columnista, el nostre nou curt basat en un conte de Josep Igual.

En aquesta sessió farem un repàs dels nostres anteriors treballs: els 10 Videoglífics, el Lipdub ‘Santa Bàrbara i la seva gent’, Un Cos a la Biblioteca i … El Columnista.

Ens voleu acompanyar? Ens trobem a La Miliana!

EL COLUMNISTA, ENLLESTIT! GRACIES, EQUIP!

Aquí està l’equip que ha fet possible El Columnista, un equip petit.. mini … com acostumen a ser les ‘coses‘ a CREA; sabent que en el pot petit està la bona confitura!. Un equip reduit però amb unes ganes immenses de fer, de crear; un equip entusiasmat en tirar endavant projectes que ens il·lusionen. SI ES QUE SOM FANTÀSTICS!!!

Sense aquestes 4 persones El Columnista no existiria, però no hem estat sols, altres ens han ajudat, compartint amb nosaltres el seu temps, les seves ganes… MOLTES GRACIES A:

Joana Serret Fabra, Amadeo Mor Lorente, Maria Luz Perez Villarmín, Manel Ramon Ferré, Montse Parrot Magriñá, Litus Tomás Homedes, Tomás Ginestra Villar, Jordi Galo Baranco, Jordi Ruiz Puig, Ángel Marín Torres, Marc Poy Ferrer, Mª Carmen Cucala Forcadell, Rafel Garcia Juan, Guillem González Casals, Maria Eulalia Vilaroy Alcon, Família Comuñas-Serrano, Pau Bertomeu  Faus, Família Miró-Roca, Juanmi Reverter Gil, Provi Sanchez Carles, Albert Castelló González, Joaquim Ferré Vidal, Rut Vallés Andreu, Eladio Juan Melgar, Julieth Camargo Morales, Saray Igual Camargo, els veïns i veïnes de La Miliana … i a Josep Igual per escriure un conte tan inspirador.

SENSE VOSALTRES, NO HAGUÉS ESTAT POSSIBLE !

 

EDITANT EL COLUMNISTA

Aprofitant la cuina com a metàfora… podem dir que El Columnista s’esta coent. Hem afegit els ingredients, hem  escrit la recepta i es tracta de coure-ho tot plegat fins arribar a aquell punt de cocció adequat.

Aquí ens teniu, mirant i remirant les imatges, ajustant temps, arrodonint puntes… i afegint sal i pebre! D’això se’n diu editar! Ben aviat us servirem el plat acabat.

Ja falta menys!!