El sr. Josep Igual, que va escriure el conte de El Columnista (inclòs a No és el que sembla) ens ha acompanyat en tot el procés creatiu del nostre curtmetratge. No podia ser d’una altra manera, al pare de la criatura el volíem al nostre costat. I en el dietari que manté en el seu blog –Plancton– ha anat explicant la relació que CREA manté amb ell. Des del primer dia, que li vam demanar permís per adaptar un conte seu; fins als comentaris que el curt ha provocat després de l’estrena… aquí us deixem les notes sobre CREA de Josep Igual.

Gràcies per la teva complicitat, Josep!

10/06/12: Al vespre, arriba una altra proposta. Un grup ebrenc – Crea-, que fa curts i accions teatrals vol fer-ne una versió filmada del conte “El columnista”, inclòs a “No és el que sembla”, i un dels caps visibles vol comentar la jugada amb mi per al guió. Veritablement han triat la complexitat, tenint en compte els mitjans amateurs de que disposen, doncs és un història on el personatge principal pateix una alteració espai-temporal greu. No en tinc la menor idea de com poden resoldre el nus – de caire misteriós- del relat. Potser ells en tenen alguna pensada resolutiva, en haver-lo triat.

14/06/12: El mateix programa al vespre, fins a l’hora en que he quedat amb X.M., el cap visible dels manufacturadors de curts, per comentar el que han pensat per al guió sobre el relat “El columnista”. De moment, conten amb una màquina que enlaira fumall per fer la boira on s’endinsa el protagonista. Aprofitant l’avinentesa poden provar de fer-ne un de l’Edgar Allan Poe, la sintaxi boirosa del qual és molt més prestigiada, i amb l’autor no cal discutir cap extrem de guionatge.

15/06/12: Reunit una estona, ahir al vespre, amb X., del grup Crea, que fan curtmetratges. Una cervesa sense tralla en un establiment al qual li han posat nom com de “sex-shop”, però que és agradable i ben posat. Em feu preguntes sobre “El columnista”, el relat inclòs a “No és el que sembla”. Un parell d’hores abans em va tocar rellegir-me’l. Recordava l’atmosfera més o menys, però no els detalls del conte. Ja vorem què en pot resultar. Com sempre, en aquestes aventures no professionalitzades, els mitjans són limitats i l’empenta il·lusionada de talla gran.

14/07/12: Ahir, trobada amb X.M., del grup Crea, per mirar el guió que han fet del conte “El columnista”, inclòs a “No és el que sembla”. Han afegit ganxos narratius per concretar passatges que al text es resolen amb vaporositats deliberadament inconcretes. Crec que els quedarà bé. X. és un lector voraç. Li presto uns títols de Hrabal que crec que apreciarà. Parlem d’altres contistes i dels recursos i estètiques de les ficcions. També, de la confusió i emprenyada d’alguns escriptors que no se’n fan el càrrec de les podades que necessita fer una adaptació filmada. La setmana vinent, abans d’acollir-nos a les benignitats d’Horta, ens trobarem amb tot el grup en una nova tempesta d’aportacions. De moment, el personatge principal, que en paper no té nom, ha calgut batejar-lo com a Sebastià Bruguera. En el nom de pila que he pensat – i els ha paregut bé- hi ha un doble homenatge a l’Arbó i al meu avi mariner. El cognom ens porta a llinatges poderosos, que és d’on surt el personatge del conte. Amb aquestes aventures ens entretenim, mentre les estructures culturals del país entomen amenaces de mort. Es comprèn que no ens dóna la gana de rendir-nos, i menys per decret.

02/10/12: Els xicots del grup Crea han enllestit el muntatge final del curt sobre el relat “El columnista”. El dia set hi haurà una pre-estrena per als implicats en l’aventura. Un grapat de gent jove em va revifant materials variats i acompanyant-me amb carícia frescal des de diversos llenguatges creatius. És una de les bones sensacions que ens alleugen angoixes i foscors. Ja ens mirarem com ha quedat la versió filmada del conte. Quan el vaig fer tenia les vaporoses atmosferes de Poe al cap per embolcallar la tènue trama. En el paper el llenguatge ho subjecta tot, i això ha de ser difícil de traslladar a imatges i interpretacions actorals, i més amb els limitats mitjans que es tenen en aquestos negociats no professionals. El que hagen fet, bé estarà. Davant aquestes coses, l’autor es bo que es faça el pòstum i no emprenye massa. Com és lògic en un text tan impressionista han hagut d’afegir ferros de trama a la història. Un, content i agraït, no cal dir-ho. I galvanitzat de les energies que m’encomanen aquests entusiastes culs inquiets.

05/10/12: Els del grup Crea han muntat la pre-estrena del curt sobre el relat “El columnista” al llogarret de La Miliana ( depenent d’Ulldecona) coincidint amb el futbol de l’enèsim Barça-Madrid. Han emprat La Miliana com a paisatge pel desenllaç del relat filmat. Cal suposar que el del futbol i els consumidors de curts no és el mateix públic, d’entrada. Volen que diga unes paraules sobre l’adaptació que han fet del conte inclòs a “No és el que sembla”. S’han basat en el nucli del text, però han afegit la seua en més d’un fragment i fan més concreta i solar una història que en el paper és més oberta i gòtica. Filmat, l’entrellat de “El columnista” pareix encara més una broma còsmica que en el text. Res a dir, per descomptat. Predicarem a La Miliana després de la projecció, i potser encara enganxarem un tros de la segona part de la batalla política que també sempre és un Barça-Madrid, pel molt que ho vulguen dissimular els predicadors periodístics de l’esport. Enguany, no cal dir-ho, amb les aspiracions d’emancipada de Catalunya, les tensions seran més accentuades. A l’escut, els de Chamartín porten el moradenc del penó de Castella, i els de Vilanova les quatre barres. La topada sense armes. Qui ho nega fa trampa.

20/10/12: Uns minuts després de les cinc s’estrena el curt sobre el meu conte “El columnista”, i després fem la taula sobre el relat breu, un tema relliscós que admet poques teoritzacions concloents.

22/10/12: Els del grup Crea han penjat el text de “El columnista”, i anuncien per demà el curt resultant de la seua versió. L’estrena va collir, em diuen, opinions de tot pelatge, com ja sol passar.

25/10/12: El curt dels Crea sobre “El columnista” fa via per pilars virtuals. Hi ha visionants que en fan lectures sorprenents. Un d’ells diu que la història admet lectures de política alta –o geopolítica-; que la desaparició del personatge central no és casual, sinó intencionada: que el fan desaparèixer, vaja. Ni el guió del grup Crea, ni el text meu apunten en aqueixa direcció, d’entrada, però el visionant enllaça detalls laterals, i la veritat és que no li falta lògica en la seua recreació. Diria que el curt guanya potència amb les pantalles reduïdes dels ordinadors personals. Pareix que el mitjà, agraït a les píndoles concentrades, embolcalla millor el relat filmat. Pot ser que, en part ens embarquem en aquestes aventures ruïnoses per aqueix retorn recreat dels receptors, per la sorpresa d’una lectura inesperada que s’ha quallat sense ni adornar-nos-en, quan perseguíem altres efectes narratius.