A CREA encara no ens podem creure que l’amic i gran col·laborador Josep Igual ens hagi deixat per sempre. No podem deixar de recordar i pensar en els molts moments en que l’amic Josep va participar en diversos projectes. En la nostra primera aparició pública com a entitat -la presentació dels Videoglífics a la Biblioteca d’Amposta un 05/05/2011- ell s’aproximà a nosaltres i ens comentà que estaria disposat a deixar-se adaptar per nosaltres. No seria fins un any després quan ens animem a portar en imatges ‘El Columnista‘ , el conte inclòs en el llibre ‘No és el que sembla‘, tot i que Josep n’està d’acord no pot evitar tenir el seus dubtes, en paraules seves era un conte massa ‘atmosfèric‘ per a poder arribar l’adaptació a bon port; aquells dies, n’escrivia a Plancton:  “Veritablement han triat la complexitat, tenint en compte els mitjans amateurs de que disposen, doncs és un història on el personatge principal pateix una alteració espai-temporal greu“. Ens acompanyà en més d’una reunió de CREA, els divendres a la nit, a l’Hotel Montsià per a col·laborar en la confecció del guió i acceptar totes les llicènies i ‘destrosses’ que li férem al seu conte original, ell ens proposa el nom del personatge (que en el conte no en tenia): Sebastià Bruguera. Ens valida el guió i s’implica en les reunions de producció del curtmetratge. S’encomana del nostre entusiasme amateur però engrescat.  Com diria en el seu dietari: “Un, content i agraït, no cal dir-ho“. L’amic Josep s’implicà tant en el projecte que ens acompanyà a La Miliana a fer-ne la pre-estrena (agraïnt que aquest petit poble ens  acollís el rodatge) i accedí a fer-ne el pallasso com ja és marca de la ‘casa CREA’ … Josep, era un més de CREA!.

Uns mesos després Josep ens encarrega que participem en la presentació del seu nou llibre a la Biblioteca: ‘Amors gairebé eterns‘: a la taula Núria de Santiago el presentava i Pere, Tiff i David llegien fragments seleccionats de l’obra.

L’any següent, quan emprenem el nou projecte de CREA: un conte de David sobre una escultura de gel que cobra vida i que li posarem un títol xinès: ‘Bing‘, vam decidir que Josep havia de ser el protagonista principal. Fou filmat amb foto fixa (fantàstica feina de Laura Medrano vinguda d’Alacant expressament), sense diàlegs i amb un Josep que només havia d’estar assegut, hieràtic…. sens dubte el paper menys expressiu de la Història. Però l’amic Igual, hi participa encantat i accepta les repeticions de moviments i les indicacions durant un cap de setmana de juliol que el vam rematar amb un bon dinar a Poblenou acompanyat de Xus. Moments que queden en el record.

Per al projecte en el que CREA celebrava el nostre 5è. aniversari , ‘Corderos‘ ens envoltem de totes les persones que en aquests primers anys han col·laborat i participat… òbviament, Josep Igual hi estiguè. Com sempre que li demanàvem la seva presència.

El darrer punt de contacte amb CREA fou quan volíem engegar per a la Festa del Mercat 2020 alguna treatalització arboniana aprofitant que l’amic Josep amb Maria Pons havien creat una ruta literària per localitzacions ampostines en l’obra d’Arbó. Malauradament, ens enxampà la pandèmia…

Josep ha estat, doncs, des dels inicis, ben a prop de CREA: col·laborant, participant, ajudant i encoratjant-nos. Per això deixem per al final la imatge d’un Josep posant-se una bufanda del Barça, aparcant el partit del Barça que havia de veure per estar amb nosaltres en el poble perdut de La Miliana i acceptar, còmplice, les nostres bogeries CREAtives. Gràcies, Josep !

Primera foto: Laura Medrano / Segona foto: Xavier Miró